diumenge, 26 de desembre del 2010

De cinema a arxiu!


Durant el present mes de desembre ha començat el trasllat de l’arxiu del Districte de l’Eixample a la seva nova seu, el soterrani de la denominada “Illa Waldorf”, al carrer Calàbria nº38 – 40.



Fins a principis de 2004, aquest espai va acollir el cinema Waldorf. I abans d’aquest, havia acollit al cinema Mistral, inaugurat el 1934. Ara, després de pràcticament 70 anys de cinema, els remodelats soterranis començaran a rebre les més d’onze mil caixes de l’arxiu administratiu del Districte, que actualment estan repartides a diferents dipòsits per tota la ciutat. Quan s’obri al públic, en parlarem i explicarem què s’hi pot trobar. Però per ara, recordem què hi havia abans...



El 8 de desembre de 1934, en plena Segona República, un anunci avisava a La Vanguardia de la inauguració del cinema Mistral. L’enorme espai, amb més de 2000 localitats, es va estrenar amb la pel·lícula de Mario Bonnard “Tratado secreto”, i fins el començament de la guerra civil va acollir regularment al públic del barri en una bona pila d'estrenes.


Durant la guerra civil el cinema va romandre tancat, però amb l’ocupació de l’exèrcit franquista, tornaria immediatament a la cartellera amb “El milagro de la fe” (faltaria més!) i “Tres lanceros bengalíes”...


Durant els anys 40 i 50 va continuar la seva activitat normal. Un dels membres del nostre grup, en Josep, recorda les sessions dobles, les pellofes dels fruits secs pel terra, i les diferents categories d'entrada. Podeu veure el seu testimoni al següent vídeo:



La memòria no li falla, perquè les cartelleres del estius de finals del 50 en van plenes. Per exemple, la del 21 de juliol de 1956:


Però la gran nevada del 1962 – de la qual algun dia haurem de parlar! – va danyar el cinema Mistral, que va trigar quatre anys a tornar a obrir. No va ser fins al juny de 1966 que, transformat, tornava a la cartellera com a Waldorf Cinerama, estrenant “La Carrera del Siglo”.


Seguint el camí de molts dels grans cinemes, el Waldorf Cinerama es reconvertia  a 1985 en el cinema multisala Cinesa Waldorf. Les quatre petites sales acabarien tancant a principis de 2004, quan va acabar el contracte de lloguer entre els propietaris de l’espai i l’empresa Cinesa.


Pel record, el que havia començat amb "Tratado Secreto", va acabar, cap al dia de Reis de 2004, amb la darrera cartellera de l'antic Cinema Mistral:


diumenge, 19 de desembre del 2010

Conxa Pérez celebra 95 anys...

Per celebrar els 95 anys de Concha Pérez, unes 40 persones es van aplegar ahir a l'Espai Obert del barri de Sants, en un homenatge organitzat per l'Ateneu Enciclopèdic Popular.


La Concha Pérez és una militant llibertària amb una llarga relació amb el barri de Sant Antoni, a qui vam tenir la sort d'entrevistar fa un any i sobre la qual escriurem més en els propers mesos. Durant els anys 30, la Concha va assistir sovint a un ateneu llibertari que estava a l'avinguda Mistral: l'Agrupació Cultural Faros. Posteriorment, va estar empresonada un temps a la presó d'Amàlia, al Raval, vora la Ronda Sant Pau. Acabada la guerra i els anys d'exili, va treballar a una parada de bijuteria al Mercat de Sant Antoni, fins ben entrada la primera dècada del segle XXI, quan ja tenia més de 80 anys.

Amb motiu del seu homenatge, El Periódico li va fer una breu entrevista que podeu llegir aquí. Si preferiu una entrevista en més profunditat, us recomanem aquesta altra, realitzada per Sara Moroni. La Concha va participar en l'assalt al quarter del Bruc, estigué al front a Belchite, i treballà en les col·lectivitzacions, entre moltes d'altres coses. Fins a la seva autodissolució a finals del 2006, va formar part de l'associació Dones del 36, que va donar a conèixer els avenços polítics obtinguts per la dona durant la Segona República. I les lluites no acaben aquí. No fa gaire va participar a l'homenatge a Miquel Pedrola al barri de la Barceloneta, i també a la protesta contra la visita del papa a Barcelona, com podeu veure a la foto!

divendres, 10 de desembre del 2010

La bomba de Sepúlveda amb Viladomat


Fa dies vam comentar que Sant Antoni havia estat víctima dels bombardejos feixistes durant la guerra civil, com la resta de la ciutat. I en aquest cas, no només ho sabem pel que diuen els llibres i els arxius. En tenim una prova a una paret del barri.

La podeu trobar a la cruïlla de Sepúlveda amb Viladomat, entre les cadires metàl·liques del bar Ràdio. La foto superior està presa un diumenge, quan el bar està tancat. Si hi aneu entre setmana, potser haureu de demanar algú que es mogui per poder veure la marca en qüestió. Aquí està:



¿Com sabem això? En primer lloc, gràcies a què un cambrer del Bar Ràdio ha sentit més històries del barri del que podrem fer molts de nosaltres en molts anys. Però a més, cal anar als arxius a comprovar-ho. Quan hi havia bombardejos, la Junta de Defensa Passiva registrava a posteriori els danys de cada edifici. Actualment, aquests fons es poden estudiar a l'Arxiu Administratiu de la Ciutat. Gràcies a aquests fons, sabem que el 25 de gener de 1938 el bloc de Viladomat 101 va resultar danyat, però no consten danys al carrer Sepúlveda ni a altres números propers del carrer Viladomat. Per tant, potser aquesta bomba va caure els fatídics dies de març de 1938...

Hem d'agrair aquí la col·laboració de Ricard Martínez, autor d'un dels més fascinants blocs de fotografia que existeix: Arqueologia del Punt de Vista. No deixeu de visitar-lo. I a Madrid també han tingut una idea similar.

divendres, 3 de desembre del 2010

Els noms dels carrers II

Carrer de Tamarit (1865)

Francesc de Tamarit i de Rifà (Barcelona 1600 - 1653). Militar i polític. Castlà de Montclar. Diputat del braç militar, defensor de Barcelona el 1641, essent Fontanella conseller en cap i Pau Claris president de la Generalitat (guerra dels Segadors contra Felip IV). Proposta de Víctor Balaguer.

Noms anteriors: No consten.

Carrer de Manso (1900)

Josep Manso i Solà (Borredà, Berguedà 1785 - Madrid 1863). Comte de Llobregat (1844). Capità general d'Aragó (1845), de València (1846-1847) i de Castella la Nova (1847). Es distingí en la guerra del Francès. El carrer del General Manso corresponia al mateix personatge.

Noms anteriors: Lletra R (Pla Cerdà)

Carrer del Parlament (1980)

Recordant els antics parlaments de Catalunya (que no eren equivalents a corts). Les corts eren una assemblea ordinària, amb poder legislatiu, convocades pel rei, que havia de presidir-les. En canvi, els parlaments es convocaven accidentalment per tractar d'algun assumpte urgent.

Noms anteriors: Parlamento, abans de 1900; Lletra S (Pla Cerdà)

divendres, 26 de novembre del 2010

Eduard Feliu i Bru, aviador i periodista



Ubicació: Carrer Comte Borrell 108

Una placa al nº108 del carrer Comte Borrell ens anuncia que en aquest edifici va nèixer Eduard Feliu i Bru, el primer aviador català que va sobrevolar Barcelona. Segons diu la placa en qüestió:


Don Eduardo Feliu Bru fue el primer aviador civil catalán que voló en monoplano sobre Barcelona en 1917. En conmemoración de dicha gesta, se coloca esta placa en la casa donde nació.

Durant les dècades de 1910 i 1920 va sorgir l'aviació comercial, i també els primers usos militars dels avions durant la Primera Guerra Mundial. Catalunya no és una excepció. Fins fa no gaire podíem consultar informació al respecte a la web del Museu de Sant Boi, actualment en reconstrucció.

Segons aquesta font, a 1916 es va establir la primera empresa constructora d’avions de Catalunya: Pujol, Comabella i Cia (situada al barri de Sant Martí de Barcelona), i es va crear també l’Aero Club de Catalunya, del qual Eduard Feliu fou soci fundador.



L’empresa Pujol, Comabella i Cia va crear una escola d’aviació que, amb el professor Salvador Hedilla al capdavant, va començar a funcionar a l’hipòdrom de Can Tunis. Més endavant es van traslladar al Camp de la Volateria (El Prat de Llobregat), que seria el bressol de l’aviació catalana. Els alumnes pioners van ser Eduard Feliu (que no s’hi va dedicar), Josep Canudas (el primer pilot sorgit de l’escola) i Ramon Maldonado (un cubà becat pel seu país), més tres becaris de l’Ajuntament de Barcelona.

Eduard Feliu era un periodista del diari La Lucha, i Josep Canudas treballava a El Diluvio. Durant aquests anys, la secció d'Aeronàutica de El Mundo Deportivo enaltiria repetidament les seves proeses, com en aquesta notícia del 8 de maig de 1917:



Malgrat no se'n fa una referència expressa, aquesta és la primera edició de El Mundo Deportivo posterior al 5 de maig de 1917. Fou aquesta data la que posteriorment es commemorava com el primer vol d'un aviador català sobre Barcelona. I va ser en record d'aquest vol que al 5 de maig de 1969 es va col·locar la placa que esmentem, en un acte al qual van assistir fills de l'aviador i autoritats municipals i de l'aviació civil:



Sembla que va ser amb un d'aquests monoplans Vendome Le Rhône que Eduard Feliu realitzaria el seu primer vol sobre la ciutat. Era una activitat arriscada. Al cap i a la fi, el 30 d'octubre del mateix any 1917, el seu professor i director de l'Escola Catalana d'Aviació, Salvador Hedilla, moria en un tràgic accident prop de la llacuna de la Ricarda, al Prat. Amb posterioritat, i en articles en premsa, Feliu es queixaria amargament del poc interès en l'aviació comercial i militar que mostraven les autoritats espanyoles:

España, que durante los cuatro años de guerra podía desenvolverse libremente y preparar sus elementos aeronáuticos para el momento de la paz, nos hallamos ahora tan desorganizados como antes de la guerra. Es más, de la existencia de tan vital problema todavía no se han dado cuenta nuestros gobernantes por la sencilla razón que de él poseen el más absoluto desconocimiento. Como españoles es doloroso presenciar que si algo es beneficioso a la aeronáutica española, débese exclusivamente a elementos extranjeros. Y lo más lamentable todavía es que no se vislumbra en las altas esferas nadie que con autoridad y prestigio estudie y proponga un plan que proteja y defienda los intereses militares de la aeronáutica española. En cambio, es muy posible que se intente fomentar la desconfianza y aún la difamación contra las empresas extranjeras que expongan las vidas de sus hombres y sus capitales en negocios de tan dudoso rendimiento, en el presente, como es el de la explotación de líneas aéreas. Pero como no dudamos que el establecimiento de dichas líneas tiene que ser altamente beneficiosas para los intereses generales de España, estamos dispuestos a salir al paso a toda obstrucción innoble. Mientras el espíritu de los hombres que nos gobiernan no evolucione y se adapte a las realidades de la vida moderna, debemos aceptar más o menos resignadamente la influencia de los pueblos donde se rinde verdadero culto al Progreso.

Iberia no es fundaria fins 1927. Josep Canudas, impulsor de l'aviació civil Catalana, acabaria exiliat després de la guerra civil i publicaria al 1975 un llibre sobre la història de l'aviació civil catalana. D'Eduard Feliu i Bru, veí de Sant Antoni, no en sabem res més.

dijous, 25 de novembre del 2010

Homenatge a Francesc Layret

El proper dia 30 de novembre es compliran 90 anys de l'assassinat de Francesc Layret, a qui es va dedicar un monument a l'actual plaça Goya del barri de Sant Antoni. L'Ateneu Layret (C/Villarroel nº49) organitza un homenatge a Francesc Layret, coincidint amb el 90è aniversari del seu assassinat. Hi han actes tant el dia 27 com el dia 30. No us ho perdeu!

divendres, 19 de novembre del 2010

Sant Antoni sota les bombes



La ciutat de Barcelona va patir els bombardejos feixistes durante la guerra civil espanyola, i el barri de Sant Antoni no va ser una excepció. Quan descobrim la història contemporània del barri, les bombes i els refugis als que es van protegir els veïns són per força un tema a considerar. No poques de les bombes de l'aviació feixista italiana van caure sobre el barri.

Tot i que el barri va ser atacat en repetides ocasiones, dues dates destaquen per sobre de la resta. En primer lloc, el 25 de gener de 1938. En aquesta data, nombrosos impactes es localitzen a les illes de cases delimitades pels carrers Tamarit, Comte Borrell, Parlament, Viladomat i Manso.

La segona data forma part dels fatídics dies de març del mateix any, durant els quals els bombardejos sobre la ciutat foren pràcticament continus: el 16, 17 i 18 de març de 1938. El darrer dia, Sant Antoni sofriria especialment. Varis dels impactes foren a prop de la plaça Espanya, però també a l'avinguda Mistral, al carrer Sepúlveda, Calàbria i fins i tot al mercat de Sant Antoni.

A partir de la documentació que hem buscat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona, hem elaborat el següent mapa:


Mostra Danys per bombardejos al barri de Sant Antoni (1936-1939) en un mapa més gran

dimarts, 9 de novembre del 2010

Els noms dels carrers I

L'ajuntament de Barcelona ofereix a la seva web un interessant recurs per aquells curiosos de conèixer els orígens dels noms dels carrers de la ciutat. Les dècades amb aquestes familiars plaques fan que alguns d'aquests noms imposin el seu caràcter de carrer sobre el de la persona que els va donar nom. Per això, anirem revisant els del barri de tres en tres...

Consulteu aquí el nomenclàtor dels carrers de Barcelona.

Gran Via de les Corts Catalanes (1979)

Per les antigues Corts Catalanes. La cort comtal convocada l'any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l'assemblea de pau i treva.

Noms anteriors: Av. de José Antonio Primo de Rivera, 07/03/1939; Av. de las Cortes Catalanas, 04/02/1931; Cortes, abans 1900; Lletra N (Pla Cerdà); Núm. 11 (Pla Cerdà)

Carrer de Sepúlveda (1900)

Francisco Sepúlveda y Ramos (Salamanca 1819 - Madrid 1894). Governador civil de Barcelona quan es va obrir l'Eixample i, abans, de Terol, Còrdova, Zamora, Alacant i Granada. Advocat i escriptor.

Noms anteriors
: Lletra O (Pla Cerdà)

Carrer de Floridablanca (1900)

José Moñino y Redondo, comte de Floridablanca (Múrcia 1728 - Sevilla 1808). Estadista. Famós pel cens que ordenà fer a l'Estat espanyol l'any 1787. Un dels noms de carrer que fou imposat en contra de la proposta inicial de Víctor Balaguer.

Noms anteriors: No consten.

dilluns, 1 de novembre del 2010

El Gran Price



Ubicació: Carrer Casanova, 3 i 5, amb Floridablanca

El 2 de març de 1973 era enderrocada una de les grans institucions del barri de Sant Antoni. Es tractava de la sala Gran Price, que havia acollit incomptables actes polítics, esportius i culturals en els seus quasi quaranta anys de vida, des que fou inaugurada la nit de cap d'any de 1934.



Construïda sobre el que fou inicialment el cine Bohèmia, la seva amplitud es va aprofitar per celebrar
mítings polítics abans i durant la guerra civil. Aquí el podem veure ple de gom a gom en ocasió a una visita de Calvo Sotelo, abans de les eleccions de 1936. També el POUM i el PSUC hi van celebrar grans mítings. Passat el conflicte militar, els espectacles de boxa, alguns d'ells de caràcter internacional, varen copar les activitats de la sala, que es coneixia en els mitjans esportius com a Coliseo de Las Rondas, i a on els diumenges s'hi celebraven matinals de lluita lliure.

En aquells anys no només musculats combatents bregaven al quadrilàter. Anualment, el padre Laburu donava sermons de la quaresma dels quals pocs als barri es lliuraven; i és que els altaveus instal·lats a l'exterior feien extensives als veïns les paraules del prelat. Fins i tot es parlava del "Santo Cristo del Price", la imatge que s'adorava durant les sessions, i que pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Cervelló.

En els seus darrers anys, si bé els esports que havien omplert la sala semblaven en decadència, el Price acolliria altre actes. S'hi varen realitzar concerts de Pau Riba i Sisa, recitals de Maria del Mar Bonet, l'acte fundacional de l'editorial Tusquets o el Festival de Poesia Catalana de 1970. Potser el cant del cigne del Price fou el ple registrat el 20 de febrer del 1969, per assistir a un combat del malaguanyat boxador Urtaín. Derrotada per l'especulació, l'enderrocament de la salas'anunciava a finals de 1972, no sense que La Vanguardia considerés que el local "digno de una mejor suerte", queia davant "el espíritu de una ciudad cada vez más empeñada en una alucinante carrera de mastodónticas proporciones".


Però fins i tot el subtítol de la notícia va acabar per mentir. El buit del Price s'ompliria amb un altre anònim bloc de vivendes made in Núñez y Navarro. Tal i com resumia el dibuixant Muntañola, el darrer combat del Price es va perdre per K.O.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Antonet del Meu Cor!

El projecte de Recuperació de la Memòria Històrica del barri de Sant Antoni de Barcelona va començar a la Festa Major de 2004. Un any després, donava els seus fruits en forma del documental i l’exposició “Antonet del Meu Cor”.


El documental, que posteriorment es va editar en DVD i encara es pot aconseguir a la Xarxa, té 40 minuts de durada. Es va estrenar el 15 de gener de 2005 al Centre Cívic Cotxeres Borrell, i el passat any 2009 es va emetre per BTV, tot coincidint amb l’inici de les reformes del Mercat de Sant Antoni. El seu objectiu era mostrar la història del barri amb la veu dels seus protagonistes: els veïns. Va ser amb les seves aportacions – fotografies, entrevistes, records – que es va poder realitzar el projecte. I com a resultat del mateix es va recollir una abundant documentació: més de 200 fotografies i quinze hores d'entrevistes. Durant els següents anys i festes majors, un goteig d'informació va continuar arribant a la Xarxa. Amb la finalitat de classificar-la, difondre-la i prosseguir la feina, el grup de memòria ens trobem cada matí de dilluns a la Xarxa. Mitjançant aquest bloc esperem donar a conèixer regularment un xic de la història del barri... Us hi esperem!