Recerca en grup sobre la història del barri. Un projecte de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni. Ubicat temporalment a blogspot, mentre la web de la Xarxa no estigui en ple funcionament. Contacteu amb nosaltres mitjançant memoria@xarxantoni.net o dinamitzador-tic@xarxantoni.net
Ben al principi d’aquest bloc vam parlar d’un dels espais més recordats del barri de Sant Antoni: el Gran Price(1934
– 1973). Els grans – i no tan grans – recorden les sessions de ball,
les vetllades de boxa, les matinals de lluita lliure... però el Price
també va acollir mítings polítics, i fins i tot sermons religiosos. Una
breu part del documental Antonet del Meu Cor recordava aquest local:
Un testimoni diferent de la presència del Gran Price, però, continua encara al carrer Villarroel, a la mateixa illa de cases. Tot i que un pèl atrotinat, i potser no per gaire de temps, les lletres d’un vell pàrking aguanten a dures penes el pas del temps...
A moltes cases de Barcelona i rodalies es conserva encara una dita
nascuda durant el passat segle XX. “Fas més voltes que el 29!”, diuen
els més grans, quan algú no para quiet. La dita es refereix a la línia
29 del tramvia, que durant anys va fer el trajecte de circumval·lació de
la ciutat antiga, resseguint l’antic entorn emmurallat de la ciutat. A
nosaltres ens ho ha explicat la Teresa Sabaté, veïna de Sant Antoni de
tota la vida:
La línia de circumval·lació de la ciutat va néixer, de fet, un llunyà
28 de febrer de 1877, fent el recorregut de Ronda Sant Pau a la Duana.
Aleshores, els cotxes de cavalls estaven pintats de color blau i els
bitllets costaven 20 cèntims. El seu distintiu era un banderí blau amb
una rodona blanca al ben mig, motiu pel qual eren coneguts com “els
formatges”, segons narren algunes fonts.
La línia, però, no va fer la volta completa a la ciutat antiga fins el
13 d’agost de 1892. Entremig, s’havia enderrocat la muralla de mar i
començat a urbanitzar el Passeig de Colom. Això va permetre connectar
del tot el recorregut de circumval·lació a la ciutat antiga, i va obrir
la possibilitat de fer els passejos dels quals parla la Teresa, que
foren populars durant molts i molts anys. Així, el tramvia de
circumval·lació es va guanyar ben aviat un sobrenom amb mala bava: “la
carrossa dels pobres”. De fet, en el seu dia a dia la línia portava a
una barreja de població prou heterogènia: soldats que anaven als
quarters de les Drassanes i el Parc de la Ciutadella, advocats que
anaven al Palau de Justícia, botiguers cap al Mercat del Born o de Sant
Antoni...
El 1912, el tramvia de circumval·lació va passar a ser identificat com
el nº29, i amb aquest número es va fer mereixedor d’un lloc entre les
dites populars de la ciutat. La línia va funcionar durant més de
cinquanta anys, fins que el 17 de novembre de 1967, fou substituïda per
una línia d’autobús de circumval·lació, amb el mateix número. A 1978, la
línia interior, que feia el recorregut seguint les agulles del
rellotge, fou suprimida. El cop de gràcia pel 29 va arribar a principis
de 1985, quan el Mercat del Peix es va traslladar a Mercabarna i van
disminuir els trens que arribaven a l’Estació de França. A partir del 15
de gener de 1985, el 29 va deixar de fer voltes a la ciutat antiga...
Tramvies, autobusos i troleibusos són una part molt important de les
històries del barri de Sant Antoni. I és que durant molts i molts anys,
les cotxeres Borrell, a l’illa entre els carrers Viladomat i Comte
Borrell, van acollir cada nit molts dels vehicles que circulaven per la
ciutat durant tot el dia. Aquestes cotxeres es van construir a finals
del segle XIX, quan es començava a preparar l’electrificació de la xarxa
de tramvies de Barcelona. Aleshores, el tramvia de circumval·lació
seria el primer en incloure aquesta innovació, que resultava esfereïdora
pels barcelonins d’aquells temps. Però de les espurnes que saltaven per
les rondes durant les proves nocturnes dels nous tramvies
electrificats, i dels ensurts que aquests enginys van suposar pels
veïns, ja en parlarem més endavant...
