diumenge, 26 de desembre del 2010

De cinema a arxiu!


Durant el present mes de desembre ha començat el trasllat de l’arxiu del Districte de l’Eixample a la seva nova seu, el soterrani de la denominada “Illa Waldorf”, al carrer Calàbria nº38 – 40.



Fins a principis de 2004, aquest espai va acollir el cinema Waldorf. I abans d’aquest, havia acollit al cinema Mistral, inaugurat el 1934. Ara, després de pràcticament 70 anys de cinema, els remodelats soterranis començaran a rebre les més d’onze mil caixes de l’arxiu administratiu del Districte, que actualment estan repartides a diferents dipòsits per tota la ciutat. Quan s’obri al públic, en parlarem i explicarem què s’hi pot trobar. Però per ara, recordem què hi havia abans...



El 8 de desembre de 1934, en plena Segona República, un anunci avisava a La Vanguardia de la inauguració del cinema Mistral. L’enorme espai, amb més de 2000 localitats, es va estrenar amb la pel·lícula de Mario Bonnard “Tratado secreto”, i fins el començament de la guerra civil va acollir regularment al públic del barri en una bona pila d'estrenes.


Durant la guerra civil el cinema va romandre tancat, però amb l’ocupació de l’exèrcit franquista, tornaria immediatament a la cartellera amb “El milagro de la fe” (faltaria més!) i “Tres lanceros bengalíes”...


Durant els anys 40 i 50 va continuar la seva activitat normal. Un dels membres del nostre grup, en Josep, recorda les sessions dobles, les pellofes dels fruits secs pel terra, i les diferents categories d'entrada. Podeu veure el seu testimoni al següent vídeo:



La memòria no li falla, perquè les cartelleres del estius de finals del 50 en van plenes. Per exemple, la del 21 de juliol de 1956:


Però la gran nevada del 1962 – de la qual algun dia haurem de parlar! – va danyar el cinema Mistral, que va trigar quatre anys a tornar a obrir. No va ser fins al juny de 1966 que, transformat, tornava a la cartellera com a Waldorf Cinerama, estrenant “La Carrera del Siglo”.


Seguint el camí de molts dels grans cinemes, el Waldorf Cinerama es reconvertia  a 1985 en el cinema multisala Cinesa Waldorf. Les quatre petites sales acabarien tancant a principis de 2004, quan va acabar el contracte de lloguer entre els propietaris de l’espai i l’empresa Cinesa.


Pel record, el que havia començat amb "Tratado Secreto", va acabar, cap al dia de Reis de 2004, amb la darrera cartellera de l'antic Cinema Mistral:


diumenge, 19 de desembre del 2010

Conxa Pérez celebra 95 anys...

Per celebrar els 95 anys de Concha Pérez, unes 40 persones es van aplegar ahir a l'Espai Obert del barri de Sants, en un homenatge organitzat per l'Ateneu Enciclopèdic Popular.


La Concha Pérez és una militant llibertària amb una llarga relació amb el barri de Sant Antoni, a qui vam tenir la sort d'entrevistar fa un any i sobre la qual escriurem més en els propers mesos. Durant els anys 30, la Concha va assistir sovint a un ateneu llibertari que estava a l'avinguda Mistral: l'Agrupació Cultural Faros. Posteriorment, va estar empresonada un temps a la presó d'Amàlia, al Raval, vora la Ronda Sant Pau. Acabada la guerra i els anys d'exili, va treballar a una parada de bijuteria al Mercat de Sant Antoni, fins ben entrada la primera dècada del segle XXI, quan ja tenia més de 80 anys.

Amb motiu del seu homenatge, El Periódico li va fer una breu entrevista que podeu llegir aquí. Si preferiu una entrevista en més profunditat, us recomanem aquesta altra, realitzada per Sara Moroni. La Concha va participar en l'assalt al quarter del Bruc, estigué al front a Belchite, i treballà en les col·lectivitzacions, entre moltes d'altres coses. Fins a la seva autodissolució a finals del 2006, va formar part de l'associació Dones del 36, que va donar a conèixer els avenços polítics obtinguts per la dona durant la Segona República. I les lluites no acaben aquí. No fa gaire va participar a l'homenatge a Miquel Pedrola al barri de la Barceloneta, i també a la protesta contra la visita del papa a Barcelona, com podeu veure a la foto!

divendres, 10 de desembre del 2010

La bomba de Sepúlveda amb Viladomat


Fa dies vam comentar que Sant Antoni havia estat víctima dels bombardejos feixistes durant la guerra civil, com la resta de la ciutat. I en aquest cas, no només ho sabem pel que diuen els llibres i els arxius. En tenim una prova a una paret del barri.

La podeu trobar a la cruïlla de Sepúlveda amb Viladomat, entre les cadires metàl·liques del bar Ràdio. La foto superior està presa un diumenge, quan el bar està tancat. Si hi aneu entre setmana, potser haureu de demanar algú que es mogui per poder veure la marca en qüestió. Aquí està:



¿Com sabem això? En primer lloc, gràcies a què un cambrer del Bar Ràdio ha sentit més històries del barri del que podrem fer molts de nosaltres en molts anys. Però a més, cal anar als arxius a comprovar-ho. Quan hi havia bombardejos, la Junta de Defensa Passiva registrava a posteriori els danys de cada edifici. Actualment, aquests fons es poden estudiar a l'Arxiu Administratiu de la Ciutat. Gràcies a aquests fons, sabem que el 25 de gener de 1938 el bloc de Viladomat 101 va resultar danyat, però no consten danys al carrer Sepúlveda ni a altres números propers del carrer Viladomat. Per tant, potser aquesta bomba va caure els fatídics dies de març de 1938...

Hem d'agrair aquí la col·laboració de Ricard Martínez, autor d'un dels més fascinants blocs de fotografia que existeix: Arqueologia del Punt de Vista. No deixeu de visitar-lo. I a Madrid també han tingut una idea similar.

divendres, 3 de desembre del 2010

Els noms dels carrers II

Carrer de Tamarit (1865)

Francesc de Tamarit i de Rifà (Barcelona 1600 - 1653). Militar i polític. Castlà de Montclar. Diputat del braç militar, defensor de Barcelona el 1641, essent Fontanella conseller en cap i Pau Claris president de la Generalitat (guerra dels Segadors contra Felip IV). Proposta de Víctor Balaguer.

Noms anteriors: No consten.

Carrer de Manso (1900)

Josep Manso i Solà (Borredà, Berguedà 1785 - Madrid 1863). Comte de Llobregat (1844). Capità general d'Aragó (1845), de València (1846-1847) i de Castella la Nova (1847). Es distingí en la guerra del Francès. El carrer del General Manso corresponia al mateix personatge.

Noms anteriors: Lletra R (Pla Cerdà)

Carrer del Parlament (1980)

Recordant els antics parlaments de Catalunya (que no eren equivalents a corts). Les corts eren una assemblea ordinària, amb poder legislatiu, convocades pel rei, que havia de presidir-les. En canvi, els parlaments es convocaven accidentalment per tractar d'algun assumpte urgent.

Noms anteriors: Parlamento, abans de 1900; Lletra S (Pla Cerdà)