divendres, 26 de novembre del 2010

Eduard Feliu i Bru, aviador i periodista



Ubicació: Carrer Comte Borrell 108

Una placa al nº108 del carrer Comte Borrell ens anuncia que en aquest edifici va nèixer Eduard Feliu i Bru, el primer aviador català que va sobrevolar Barcelona. Segons diu la placa en qüestió:


Don Eduardo Feliu Bru fue el primer aviador civil catalán que voló en monoplano sobre Barcelona en 1917. En conmemoración de dicha gesta, se coloca esta placa en la casa donde nació.

Durant les dècades de 1910 i 1920 va sorgir l'aviació comercial, i també els primers usos militars dels avions durant la Primera Guerra Mundial. Catalunya no és una excepció. Fins fa no gaire podíem consultar informació al respecte a la web del Museu de Sant Boi, actualment en reconstrucció.

Segons aquesta font, a 1916 es va establir la primera empresa constructora d’avions de Catalunya: Pujol, Comabella i Cia (situada al barri de Sant Martí de Barcelona), i es va crear també l’Aero Club de Catalunya, del qual Eduard Feliu fou soci fundador.



L’empresa Pujol, Comabella i Cia va crear una escola d’aviació que, amb el professor Salvador Hedilla al capdavant, va començar a funcionar a l’hipòdrom de Can Tunis. Més endavant es van traslladar al Camp de la Volateria (El Prat de Llobregat), que seria el bressol de l’aviació catalana. Els alumnes pioners van ser Eduard Feliu (que no s’hi va dedicar), Josep Canudas (el primer pilot sorgit de l’escola) i Ramon Maldonado (un cubà becat pel seu país), més tres becaris de l’Ajuntament de Barcelona.

Eduard Feliu era un periodista del diari La Lucha, i Josep Canudas treballava a El Diluvio. Durant aquests anys, la secció d'Aeronàutica de El Mundo Deportivo enaltiria repetidament les seves proeses, com en aquesta notícia del 8 de maig de 1917:



Malgrat no se'n fa una referència expressa, aquesta és la primera edició de El Mundo Deportivo posterior al 5 de maig de 1917. Fou aquesta data la que posteriorment es commemorava com el primer vol d'un aviador català sobre Barcelona. I va ser en record d'aquest vol que al 5 de maig de 1969 es va col·locar la placa que esmentem, en un acte al qual van assistir fills de l'aviador i autoritats municipals i de l'aviació civil:



Sembla que va ser amb un d'aquests monoplans Vendome Le Rhône que Eduard Feliu realitzaria el seu primer vol sobre la ciutat. Era una activitat arriscada. Al cap i a la fi, el 30 d'octubre del mateix any 1917, el seu professor i director de l'Escola Catalana d'Aviació, Salvador Hedilla, moria en un tràgic accident prop de la llacuna de la Ricarda, al Prat. Amb posterioritat, i en articles en premsa, Feliu es queixaria amargament del poc interès en l'aviació comercial i militar que mostraven les autoritats espanyoles:

España, que durante los cuatro años de guerra podía desenvolverse libremente y preparar sus elementos aeronáuticos para el momento de la paz, nos hallamos ahora tan desorganizados como antes de la guerra. Es más, de la existencia de tan vital problema todavía no se han dado cuenta nuestros gobernantes por la sencilla razón que de él poseen el más absoluto desconocimiento. Como españoles es doloroso presenciar que si algo es beneficioso a la aeronáutica española, débese exclusivamente a elementos extranjeros. Y lo más lamentable todavía es que no se vislumbra en las altas esferas nadie que con autoridad y prestigio estudie y proponga un plan que proteja y defienda los intereses militares de la aeronáutica española. En cambio, es muy posible que se intente fomentar la desconfianza y aún la difamación contra las empresas extranjeras que expongan las vidas de sus hombres y sus capitales en negocios de tan dudoso rendimiento, en el presente, como es el de la explotación de líneas aéreas. Pero como no dudamos que el establecimiento de dichas líneas tiene que ser altamente beneficiosas para los intereses generales de España, estamos dispuestos a salir al paso a toda obstrucción innoble. Mientras el espíritu de los hombres que nos gobiernan no evolucione y se adapte a las realidades de la vida moderna, debemos aceptar más o menos resignadamente la influencia de los pueblos donde se rinde verdadero culto al Progreso.

Iberia no es fundaria fins 1927. Josep Canudas, impulsor de l'aviació civil Catalana, acabaria exiliat després de la guerra civil i publicaria al 1975 un llibre sobre la història de l'aviació civil catalana. D'Eduard Feliu i Bru, veí de Sant Antoni, no en sabem res més.

dijous, 25 de novembre del 2010

Homenatge a Francesc Layret

El proper dia 30 de novembre es compliran 90 anys de l'assassinat de Francesc Layret, a qui es va dedicar un monument a l'actual plaça Goya del barri de Sant Antoni. L'Ateneu Layret (C/Villarroel nº49) organitza un homenatge a Francesc Layret, coincidint amb el 90è aniversari del seu assassinat. Hi han actes tant el dia 27 com el dia 30. No us ho perdeu!

divendres, 19 de novembre del 2010

Sant Antoni sota les bombes



La ciutat de Barcelona va patir els bombardejos feixistes durante la guerra civil espanyola, i el barri de Sant Antoni no va ser una excepció. Quan descobrim la història contemporània del barri, les bombes i els refugis als que es van protegir els veïns són per força un tema a considerar. No poques de les bombes de l'aviació feixista italiana van caure sobre el barri.

Tot i que el barri va ser atacat en repetides ocasiones, dues dates destaquen per sobre de la resta. En primer lloc, el 25 de gener de 1938. En aquesta data, nombrosos impactes es localitzen a les illes de cases delimitades pels carrers Tamarit, Comte Borrell, Parlament, Viladomat i Manso.

La segona data forma part dels fatídics dies de març del mateix any, durant els quals els bombardejos sobre la ciutat foren pràcticament continus: el 16, 17 i 18 de març de 1938. El darrer dia, Sant Antoni sofriria especialment. Varis dels impactes foren a prop de la plaça Espanya, però també a l'avinguda Mistral, al carrer Sepúlveda, Calàbria i fins i tot al mercat de Sant Antoni.

A partir de la documentació que hem buscat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona, hem elaborat el següent mapa:


Mostra Danys per bombardejos al barri de Sant Antoni (1936-1939) en un mapa més gran

dimarts, 9 de novembre del 2010

Els noms dels carrers I

L'ajuntament de Barcelona ofereix a la seva web un interessant recurs per aquells curiosos de conèixer els orígens dels noms dels carrers de la ciutat. Les dècades amb aquestes familiars plaques fan que alguns d'aquests noms imposin el seu caràcter de carrer sobre el de la persona que els va donar nom. Per això, anirem revisant els del barri de tres en tres...

Consulteu aquí el nomenclàtor dels carrers de Barcelona.

Gran Via de les Corts Catalanes (1979)

Per les antigues Corts Catalanes. La cort comtal convocada l'any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l'assemblea de pau i treva.

Noms anteriors: Av. de José Antonio Primo de Rivera, 07/03/1939; Av. de las Cortes Catalanas, 04/02/1931; Cortes, abans 1900; Lletra N (Pla Cerdà); Núm. 11 (Pla Cerdà)

Carrer de Sepúlveda (1900)

Francisco Sepúlveda y Ramos (Salamanca 1819 - Madrid 1894). Governador civil de Barcelona quan es va obrir l'Eixample i, abans, de Terol, Còrdova, Zamora, Alacant i Granada. Advocat i escriptor.

Noms anteriors
: Lletra O (Pla Cerdà)

Carrer de Floridablanca (1900)

José Moñino y Redondo, comte de Floridablanca (Múrcia 1728 - Sevilla 1808). Estadista. Famós pel cens que ordenà fer a l'Estat espanyol l'any 1787. Un dels noms de carrer que fou imposat en contra de la proposta inicial de Víctor Balaguer.

Noms anteriors: No consten.

dilluns, 1 de novembre del 2010

El Gran Price



Ubicació: Carrer Casanova, 3 i 5, amb Floridablanca

El 2 de març de 1973 era enderrocada una de les grans institucions del barri de Sant Antoni. Es tractava de la sala Gran Price, que havia acollit incomptables actes polítics, esportius i culturals en els seus quasi quaranta anys de vida, des que fou inaugurada la nit de cap d'any de 1934.



Construïda sobre el que fou inicialment el cine Bohèmia, la seva amplitud es va aprofitar per celebrar
mítings polítics abans i durant la guerra civil. Aquí el podem veure ple de gom a gom en ocasió a una visita de Calvo Sotelo, abans de les eleccions de 1936. També el POUM i el PSUC hi van celebrar grans mítings. Passat el conflicte militar, els espectacles de boxa, alguns d'ells de caràcter internacional, varen copar les activitats de la sala, que es coneixia en els mitjans esportius com a Coliseo de Las Rondas, i a on els diumenges s'hi celebraven matinals de lluita lliure.

En aquells anys no només musculats combatents bregaven al quadrilàter. Anualment, el padre Laburu donava sermons de la quaresma dels quals pocs als barri es lliuraven; i és que els altaveus instal·lats a l'exterior feien extensives als veïns les paraules del prelat. Fins i tot es parlava del "Santo Cristo del Price", la imatge que s'adorava durant les sessions, i que pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Cervelló.

En els seus darrers anys, si bé els esports que havien omplert la sala semblaven en decadència, el Price acolliria altre actes. S'hi varen realitzar concerts de Pau Riba i Sisa, recitals de Maria del Mar Bonet, l'acte fundacional de l'editorial Tusquets o el Festival de Poesia Catalana de 1970. Potser el cant del cigne del Price fou el ple registrat el 20 de febrer del 1969, per assistir a un combat del malaguanyat boxador Urtaín. Derrotada per l'especulació, l'enderrocament de la salas'anunciava a finals de 1972, no sense que La Vanguardia considerés que el local "digno de una mejor suerte", queia davant "el espíritu de una ciudad cada vez más empeñada en una alucinante carrera de mastodónticas proporciones".


Però fins i tot el subtítol de la notícia va acabar per mentir. El buit del Price s'ompliria amb un altre anònim bloc de vivendes made in Núñez y Navarro. Tal i com resumia el dibuixant Muntañola, el darrer combat del Price es va perdre per K.O.