El Gran Price

Ubicació: Carrer Casanova, 3 i 5, amb Floridablanca

El 2 de març de 1973 era enderrocada una de les grans institucions del barri de Sant Antoni. Es tractava de la sala Gran Price, que havia acollit incomptables actes polítics, esportius i culturals en els seus quasi quaranta anys de vida, des que fou inaugurada la nit de cap d'any de 1934.



Construïda sobre el que fou inicialment el cine Bohèmia, la seva amplitud es va aprofitar per celebrar
mítings polítics abans i durant la guerra civil. Aquí el podem veure ple de gom a gom en ocasió a una visita de Calvo Sotelo, abans de les eleccions de 1936. També el POUM i el PSUC hi van celebrar grans mítings. Passat el conflicte militar, els espectacles de boxa, alguns d'ells de caràcter internacional, varen copar les activitats de la sala, que es coneixia en els mitjans esportius com a Coliseo de Las Rondas, i a on els diumenges s'hi celebraven matinals de lluita lliure.

En aquells anys no només musculats combatents bregaven al quadrilàter. Anualment, el padre Laburu donava sermons de la quaresma dels quals pocs als barri es lliuraven; i és que els altaveus instal·lats a l'exterior feien extensives als veïns les paraules del prelat. Fins i tot es parlava del "Santo Cristo del Price", la imatge que s'adorava durant les sessions, i que pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Cervelló.

En els seus darrers anys, si bé els esports que havien omplert la sala semblaven en decadència, el Price acolliria altre actes. S'hi varen realitzar concerts de Pau Riba i Sisa, recitals de Maria del Mar Bonet, l'acte fundacional de l'editorial Tusquets o el Festival de Poesia Catalana de 1970. Potser el cant del cigne del Price fou el ple registrat el 20 de febrer del 1969, per assistir a un combat del malaguanyat boxador Urtaín. Derrotada per l'especulació, l'enderrocament de la salas'anunciava a finals de 1972, no sense que La Vanguardia considerés que el local "digno de una mejor suerte", queia davant "el espíritu de una ciudad cada vez más empeñada en una alucinante carrera de mastodónticas proporciones".


Però fins i tot el subtítol de la notícia va acabar per mentir. El buit del Price s'ompliria amb un altre anònim bloc de vivendes made in Núñez y Navarro. Tal i com resumia el dibuixant Muntañola, el darrer combat del Price es va perdre per K.O.